una teoria

Les coses no són fàcils amic ja no podem mirar enrere perquè nomes veurem por i somriures , recordarem el 50% de les coses positives i oblidarem el dolor com aquelles nits en que no es importà recordar .
No tenim rés i ens agafem a lo primer que ens donen , només podem elegir si es tracta de nosaltres , de tu , jo , ell..........
Un dia plujós i jo amagat en una caixa d’una biblioteca la qual no nombraré , mal de cap i moments difuminats que recordo i tants que no recordo .
El humà els quals em rodegen són tan estranys , són tan passionals , tan mentiders , amaguen idees en el seu cap estret i ple de gomina . Parlant amb ells et confondran i et faran pensar lo que ell no pensa i tu tindràs una idea d’aquella persona bona o dolenta .
Un dia per l’altre aquella persona actuarà d’una manera diferent i tu si aconsegueixes recordar pensaràs que fa un temps ell , ella , jo et va explicar la seva idea ( idea implica per mi , conversació , amor , formes de ser , secrets , intercanvi d’idees i mentires )
Ara em costa confiar amb les paraules que escolto , poso amb dubte casi tot . Hi han
Persones que entenc que em puguin mentir , si ho fan ho entendré perquè ara ja parlo de la confiança . hi ha persones en les quals no i dubtaràs però sempre arriba el dia que dubtes , com ara jo que tinc la impressió que som diumenge però som dissabte .
Les persones tendim a mentir i més si es tracta de els passions de l’amor , de l’odi ( els diners no es nombro perquè no en tinc ) , de l’egoisme .
Podem ser molt freds si volem , també podem fer mol mal. Amagarem l’idea que tenim en el nostre cervell i que es reprodueix en el subconscient i en els somnis .
L’idea podrà sortir? Si no surt et consumirà , si segueixes evitant-la el somni t’ajudarà a recordar i tu i pensaràs , però si ets fred , si ets un egoista d’idees la tornaràs a guardar i tornaràs a mentir .
L’exemple més clar que bec es l’amor ( no es de mi , penseu que jo estic boig i bec exemples fins i tot amb aquesta biblioteca ) Quan una relació es fon , quan emancipà hi ha algú diu prou , el que te la sang freda per dir que ja no hi ha color , que ja no hi ha somriures ni llàgrimes , tot es pacta amb paraules , no diràs el que realment penses perquè t’estan deixant i el teu orgull et farà fort però el orgull es va fonen quan veus que l’altra persona plora i tu et preguntes perquè ? però no o dius amb veu alta perquè saps que ja no pots tirar enrere . Acabeu de parlar i torneu cada un a casa seva , entre aquelles quatre parets ( aquí es on tot es repeteix) .....
Un subjecte s’espavilarà , seu muntarà tant bé , se sentirà l’home o la dona més lliure del món i no desitjarà tenir mai mes parella .
Ara arriba aquell dia en que os veieu de festa , pel carrer amb una botiga , podria plantejar molts llocs però no ho faré .Parleu amb aquella confiança que encara no ha desaparegut , somriuràs al sentir lo feliç que és , lo bé que està i lo bé que seu passa sola o amb les seves amigues , ho amb el capullo que se la folla .
Tu et sentiràs feliç però per una part pensaràs que vaig fer malament i et juraràs que no tornaràs a repetir els mateixos errors . Tot es perfecte per tu , no i penses , vas vivint el dia a dia , no somies perquè ja no i es ella o ell .
Et sentiràs bé però fins que un dia , et ve un amic o amiga i et diu lo malament que està.
( ell o ella torno a repetir )
Tenies aquella idea que et feia feliç saber que està be i només et preocupes per tu i per ningú més i ara te sents enganyat , confós i frustrat , ell o ella busca ajuda als amics però sap que no el tornarà a recuperar , ell va oblidar l’idea del subconscient , el somni va desapareixia i et vas sentir realment infinit de saber que no tornaries a pati i ara busques una persona que et faci riure , plora , lliure i que no t’enganyi des de el primer dia .

Ja som divendres un altre cop .
La setmana passa i no ten adones.
El dia a dia es com la vida curta i
Complicada .
L’experiència es un graó ,
Ens creiem que sabem més
Que alguns , però no sabem
Rés .
Qui som? Som objectes
Que pensem , però que pensem?
Res pot ser , o pensem tant
Que no tenim temps de resoldré el temps .

Qui serem? Subjectes empanats ,seguin
El ritme de la societat , de la normalitat ,
Dona , fills , casa , i una feina per pagar
Lo que no podem pagar…..
No se si soc l’indicat per seguir aquet
Ritme , no se jo… si no serè
Un egoista i fugiré , d’aquesta dinàmica , d’aquet
Ritme , tan tranquil , tan sociable .
Immers en alguna idea podré fugir o perdré
El que mes m’importa , per culpa de aquella idea?
Perquè no seguir el camí de molts que s’han
Atrevit a mirar cap a un altre camí , a un altre lloc .
Deixar-ho tot per conèixer-te a tu mateix .
Molts no es coneixen , molts creuen que fan
Bé les coses i quan se’n donen conte ja es
Massa tard .
Mols son qui realment no son i fingeixen
Un paper com si la vida es tractes
D’una obra de teatre .
Rabio al descobrir aquets subjectes .

Soc fred i delicat , atemorit de l’ahir
I del demà , no penso amb rés més que
La avui .
Fred i calculador , no puc deixar el futur
Apartat , però soc massa atemorit per deixa’m
Anar .
Si pogués deixa’m anar , seria mes feliç?
Podria realitzar , demanar , fer , coses
Que ara només estan en el interior de els meus somnis .


foto: Lluc