La vida es histèrica

tinc por de caure en la foscor de la meva ràbia.
Tinc ganes de plorar però intento que les llàgrimes no surtin per no sembla dèbil, tinc por de qui soc i del que puc arribar a fer per ser una mica més feliç, per descansar,etc.
Que busco? Segurament coses senzilles, intento deixar de pensar però no puc i em pregunto una i una altra vegada per què, perquè? Es fa el silenci una altra vegada, sembla que ja m'ha passat, sembla que la ràbia ja ha desaparegut però la noto latent...
Busco la independència, el no dependre de la societat, dels pares,de els diners, de la vida...Però després em pregunto que faré i com sobreviure?
Hi ha vegades que miro per la finestra i penso en les raons que em fan seguir davant de la finestra i per més que no i vulgui pensar veig la meva imatge saltant, però no et preocupis ni tu ego, ni ningú aconseguirà que perdi aquesta vida tan bonica però de vegades histèrica,complicada,odiosa,filla de puta i injusta.
Però que canviarà després d'això? Segurament rés, la vida seguirà sent igual de injusta, així que preparat, deixa de lamentar la teva mala sort i lluita per allò que et farà feliç.
Tot això es degut a factors externs o a menjades d'olla que no m'han portat a res més, que preocupar-me del no res.

condemnat!

A viure una vida finita
però no visualitzo el final
espero un àngel del cel
però sen se pressa,
l'amistat m'emplena més que un cony.
rés canvia!
el silenci els dilluns es etern!
pot se si que canvia.......
les nits son boniques però no per a una persona que viu el dia.
Amarga pot se l'espera del àngel,
però la vida es finita i se que hi haurà algú al altre costat de la porta.
absent!
absent!
un dia despertaré i o veure tot més clar
o
un dia despertaré i no desitjaré canviar.
pensaré que la vida es finita, que val més buscar la felicitat i no la superació.
pensant, pensant.........
dec més del que he us he donat
us recompensaré?
pot se si

tan tan llaman a la puerta otra vez

Vols dir que cal observar aquet mon?
Van començar sen se res i ara el món és vol cobrar el deute , que un dia van pactar amb el banc ( d’ili banc , d’ili déu , d’ili diable) .
Ara mateix estic intentant criticar alguna cosa que jo no podré canviar ni evitar.
Soc diferent o es que avui dia 1 de setembre m’ha agafat aquesta dèria o estic cagat per què no sé ni qui collons soc . Estic absent escoltant música però el buit no a desaparegut , intento abandonar-me a la música , als amics però ara això ja no em funciona , pot se un amor? Ho dubto , ja no i crec...... Tot el que em rodeja es insignificant perquè no sé el que em rodeja .
Ja veuré que em depara el no rés , són només paraules que s’esvaeixen , demà serà un dia diferent i tot el pensant haurà desaparegut com aquet món que cada dia te un color diferent al anterior .

Soc massa complicat per a que entengueu rés , tampoc ho demano , l’únic que demano es calma en aquet dies de silenci .

una teoria

Les coses no són fàcils amic ja no podem mirar enrere perquè nomes veurem por i somriures , recordarem el 50% de les coses positives i oblidarem el dolor com aquelles nits en que no es importà recordar .
No tenim rés i ens agafem a lo primer que ens donen , només podem elegir si es tracta de nosaltres , de tu , jo , ell..........
Un dia plujós i jo amagat en una caixa d’una biblioteca la qual no nombraré , mal de cap i moments difuminats que recordo i tants que no recordo .
El humà els quals em rodegen són tan estranys , són tan passionals , tan mentiders , amaguen idees en el seu cap estret i ple de gomina . Parlant amb ells et confondran i et faran pensar lo que ell no pensa i tu tindràs una idea d’aquella persona bona o dolenta .
Un dia per l’altre aquella persona actuarà d’una manera diferent i tu si aconsegueixes recordar pensaràs que fa un temps ell , ella , jo et va explicar la seva idea ( idea implica per mi , conversació , amor , formes de ser , secrets , intercanvi d’idees i mentires )
Ara em costa confiar amb les paraules que escolto , poso amb dubte casi tot . Hi han
Persones que entenc que em puguin mentir , si ho fan ho entendré perquè ara ja parlo de la confiança . hi ha persones en les quals no i dubtaràs però sempre arriba el dia que dubtes , com ara jo que tinc la impressió que som diumenge però som dissabte .
Les persones tendim a mentir i més si es tracta de els passions de l’amor , de l’odi ( els diners no es nombro perquè no en tinc ) , de l’egoisme .
Podem ser molt freds si volem , també podem fer mol mal. Amagarem l’idea que tenim en el nostre cervell i que es reprodueix en el subconscient i en els somnis .
L’idea podrà sortir? Si no surt et consumirà , si segueixes evitant-la el somni t’ajudarà a recordar i tu i pensaràs , però si ets fred , si ets un egoista d’idees la tornaràs a guardar i tornaràs a mentir .
L’exemple més clar que bec es l’amor ( no es de mi , penseu que jo estic boig i bec exemples fins i tot amb aquesta biblioteca ) Quan una relació es fon , quan emancipà hi ha algú diu prou , el que te la sang freda per dir que ja no hi ha color , que ja no hi ha somriures ni llàgrimes , tot es pacta amb paraules , no diràs el que realment penses perquè t’estan deixant i el teu orgull et farà fort però el orgull es va fonen quan veus que l’altra persona plora i tu et preguntes perquè ? però no o dius amb veu alta perquè saps que ja no pots tirar enrere . Acabeu de parlar i torneu cada un a casa seva , entre aquelles quatre parets ( aquí es on tot es repeteix) .....
Un subjecte s’espavilarà , seu muntarà tant bé , se sentirà l’home o la dona més lliure del món i no desitjarà tenir mai mes parella .
Ara arriba aquell dia en que os veieu de festa , pel carrer amb una botiga , podria plantejar molts llocs però no ho faré .Parleu amb aquella confiança que encara no ha desaparegut , somriuràs al sentir lo feliç que és , lo bé que està i lo bé que seu passa sola o amb les seves amigues , ho amb el capullo que se la folla .
Tu et sentiràs feliç però per una part pensaràs que vaig fer malament i et juraràs que no tornaràs a repetir els mateixos errors . Tot es perfecte per tu , no i penses , vas vivint el dia a dia , no somies perquè ja no i es ella o ell .
Et sentiràs bé però fins que un dia , et ve un amic o amiga i et diu lo malament que està.
( ell o ella torno a repetir )
Tenies aquella idea que et feia feliç saber que està be i només et preocupes per tu i per ningú més i ara te sents enganyat , confós i frustrat , ell o ella busca ajuda als amics però sap que no el tornarà a recuperar , ell va oblidar l’idea del subconscient , el somni va desapareixia i et vas sentir realment infinit de saber que no tornaries a pati i ara busques una persona que et faci riure , plora , lliure i que no t’enganyi des de el primer dia .

Ja som divendres un altre cop .
La setmana passa i no ten adones.
El dia a dia es com la vida curta i
Complicada .
L’experiència es un graó ,
Ens creiem que sabem més
Que alguns , però no sabem
Rés .
Qui som? Som objectes
Que pensem , però que pensem?
Res pot ser , o pensem tant
Que no tenim temps de resoldré el temps .

Qui serem? Subjectes empanats ,seguin
El ritme de la societat , de la normalitat ,
Dona , fills , casa , i una feina per pagar
Lo que no podem pagar…..
No se si soc l’indicat per seguir aquet
Ritme , no se jo… si no serè
Un egoista i fugiré , d’aquesta dinàmica , d’aquet
Ritme , tan tranquil , tan sociable .
Immers en alguna idea podré fugir o perdré
El que mes m’importa , per culpa de aquella idea?
Perquè no seguir el camí de molts que s’han
Atrevit a mirar cap a un altre camí , a un altre lloc .
Deixar-ho tot per conèixer-te a tu mateix .
Molts no es coneixen , molts creuen que fan
Bé les coses i quan se’n donen conte ja es
Massa tard .
Mols son qui realment no son i fingeixen
Un paper com si la vida es tractes
D’una obra de teatre .
Rabio al descobrir aquets subjectes .

Soc fred i delicat , atemorit de l’ahir
I del demà , no penso amb rés més que
La avui .
Fred i calculador , no puc deixar el futur
Apartat , però soc massa atemorit per deixa’m
Anar .
Si pogués deixa’m anar , seria mes feliç?
Podria realitzar , demanar , fer , coses
Que ara només estan en el interior de els meus somnis .


foto: Lluc

No pasa nada

Ni las palabras despiertan la imaginación
Pienso que todo esto es una teoría hecha pedazos
El tiempo no pasa , no corre………
Y yo esperando que una mujer me visite

Creer que hay algo más después de esta vida…
No puedo pensar como un cristiano
A pesar que yo sea uno más del montón
No creo en sus habladurías , sus mitos
Que se los lleva la racionalidad .

En los entierros mi corazón llora
Por aquellos que ya no están.
Un dios salvador , que te salvará
De un lugar lleno de oscuridad
Y yo me río…..

Engañados
Igual que yo , creyendo que una mujer
Me visitará .

Todo es vida y muerte
Las plantas , los animales
Asta la tecnología se destruye .

yo que miro cada rayo de luz
por miedo a quedarme ciego
a cada mujer por miedo a que sea la ultima

yo que soy un pacifista nato ,
odio ver la tele llena de sangre .
a gobiernos que solo piensan en poder
y no en el pueblo .

Quiero escuchar mi voz
Colgada en el horizonte

Por un hilo cuelga mi cordura
y mis sonrisas .

Quiero oír mi voz en alto
Mientras las nubes desdibujan el cielo.

Quiero llorar como un niño en la cuna
Pero no puedo , tengo dolor dentro ,
Tan dentro que no puedo sacarlo y
Me angustio y sufro en silencio
Una noche estrellada y en mi mano
Sujeto una cerveza , fría que hace
Estremecer mi poca cordura .

La música mueve mi cabeza
Al son de los acordes de una guitarra
Mágica .

La valentía de otros hace que
Yo siga un pie por delante de mi alma .
Intentando ser quien no soy .
Amándome a mi mismo por no tener
Valor amar a otras.

Amigo de mis amores y enemigo de mis
Desamores.