dimarts, 1 de setembre de 2009


Vols dir que cal observar aquet mon?
Van començar sen se res i ara el món és vol cobrar el deute , que un dia van pactar amb el banc ( d’ili banc , d’ili déu , d’ili diable) .
Ara mateix estic intentant criticar alguna cosa que jo no podré canviar ni evitar.
Soc diferent o es que avui dia 1 de setembre m’ha agafat aquesta dèria o estic cagat per què no sé ni qui collons soc . Estic absent escoltant música però el buit no a desaparegut , intento abandonar-me a la música , als amics però ara això ja no em funciona , pot se un amor? Ho dubto , ja no i crec...... Tot el que em rodeja es insignificant perquè no sé el que em rodeja .
Ja veuré que em depara el no rés , són només paraules que s’esvaeixen , demà serà un dia diferent i tot el pensant haurà desaparegut com aquet món que cada dia te un color diferent al anterior .

Soc massa complicat per a que entengueu rés , tampoc ho demano , l’únic que demano es calma en aquet dies de silenci .

diumenge, 29 de març de 2009

una teoria

Les coses no són fàcils amic ja no podem mirar enrere perquè nomes veurem por i somriures , recordarem el 50% de les coses positives i oblidarem el dolor com aquelles nits en que no es importà recordar .
No tenim rés i ens agafem a lo primer que ens donen , només podem elegir si es tracta de nosaltres , de tu , jo , ell..........
Un dia plujós i jo amagat en una caixa d’una biblioteca la qual no nombraré , mal de cap i moments difuminats que recordo i tants que no recordo .
El humà els quals em rodegen són tan estranys , són tan passionals , tan mentiders , amaguen idees en el seu cap estret i ple de gomina . Parlant amb ells et confondran i et faran pensar lo que ell no pensa i tu tindràs una idea d’aquella persona bona o dolenta .
Un dia per l’altre aquella persona actuarà d’una manera diferent i tu si aconsegueixes recordar pensaràs que fa un temps ell , ella , jo et va explicar la seva idea ( idea implica per mi , conversació , amor , formes de ser , secrets , intercanvi d’idees i mentires )
Ara em costa confiar amb les paraules que escolto , poso amb dubte casi tot . Hi han
Persones que entenc que em puguin mentir , si ho fan ho entendré perquè ara ja parlo de la confiança . hi ha persones en les quals no i dubtaràs però sempre arriba el dia que dubtes , com ara jo que tinc la impressió que som diumenge però som dissabte .
Les persones tendim a mentir i més si es tracta de els passions de l’amor , de l’odi ( els diners no es nombro perquè no en tinc ) , de l’egoisme .
Podem ser molt freds si volem , també podem fer mol mal. Amagarem l’idea que tenim en el nostre cervell i que es reprodueix en el subconscient i en els somnis .
L’idea podrà sortir? Si no surt et consumirà , si segueixes evitant-la el somni t’ajudarà a recordar i tu i pensaràs , però si ets fred , si ets un egoista d’idees la tornaràs a guardar i tornaràs a mentir .
L’exemple més clar que bec es l’amor ( no es de mi , penseu que jo estic boig i bec exemples fins i tot amb aquesta biblioteca ) Quan una relació es fon , quan emancipà hi ha algú diu prou , el que te la sang freda per dir que ja no hi ha color , que ja no hi ha somriures ni llàgrimes , tot es pacta amb paraules , no diràs el que realment penses perquè t’estan deixant i el teu orgull et farà fort però el orgull es va fonen quan veus que l’altra persona plora i tu et preguntes perquè ? però no o dius amb veu alta perquè saps que ja no pots tirar enrere . Acabeu de parlar i torneu cada un a casa seva , entre aquelles quatre parets ( aquí es on tot es repeteix) .....
Un subjecte s’espavilarà , seu muntarà tant bé , se sentirà l’home o la dona més lliure del món i no desitjarà tenir mai mes parella .
Ara arriba aquell dia en que os veieu de festa , pel carrer amb una botiga , podria plantejar molts llocs però no ho faré .Parleu amb aquella confiança que encara no ha desaparegut , somriuràs al sentir lo feliç que és , lo bé que està i lo bé que seu passa sola o amb les seves amigues , ho amb el capullo que se la folla .
Tu et sentiràs feliç però per una part pensaràs que vaig fer malament i et juraràs que no tornaràs a repetir els mateixos errors . Tot es perfecte per tu , no i penses , vas vivint el dia a dia , no somies perquè ja no i es ella o ell .
Et sentiràs bé però fins que un dia , et ve un amic o amiga i et diu lo malament que està.
( ell o ella torno a repetir )
Tenies aquella idea que et feia feliç saber que està be i només et preocupes per tu i per ningú més i ara te sents enganyat , confós i frustrat , ell o ella busca ajuda als amics però sap que no el tornarà a recuperar , ell va oblidar l’idea del subconscient , el somni va desapareixia i et vas sentir realment infinit de saber que no tornaries a pati i ara busques una persona que et faci riure , plora , lliure i que no t’enganyi des de el primer dia .

divendres, 13 de març de 2009


Ja som divendres un altre cop .
La setmana passa i no ten adones.
El dia a dia es com la vida curta i
Complicada .
L’experiència es un graó ,
Ens creiem que sabem més
Que alguns , però no sabem
Rés .
Qui som? Som objectes
Que pensem , però que pensem?
Res pot ser , o pensem tant
Que no tenim temps de resoldré el temps .

Qui serem? Subjectes empanats ,seguin
El ritme de la societat , de la normalitat ,
Dona , fills , casa , i una feina per pagar
Lo que no podem pagar…..
No se si soc l’indicat per seguir aquet
Ritme , no se jo… si no serè
Un egoista i fugiré , d’aquesta dinàmica , d’aquet
Ritme , tan tranquil , tan sociable .
Immers en alguna idea podré fugir o perdré
El que mes m’importa , per culpa de aquella idea?
Perquè no seguir el camí de molts que s’han
Atrevit a mirar cap a un altre camí , a un altre lloc .
Deixar-ho tot per conèixer-te a tu mateix .
Molts no es coneixen , molts creuen que fan
Bé les coses i quan se’n donen conte ja es
Massa tard .
Mols son qui realment no son i fingeixen
Un paper com si la vida es tractes
D’una obra de teatre .
Rabio al descobrir aquets subjectes .

Soc fred i delicat , atemorit de l’ahir
I del demà , no penso amb rés més que
La avui .
Fred i calculador , no puc deixar el futur
Apartat , però soc massa atemorit per deixa’m
Anar .
Si pogués deixa’m anar , seria mes feliç?
Podria realitzar , demanar , fer , coses
Que ara només estan en el interior de els meus somnis .


foto: Lluc

dijous, 22 de gener de 2009

No pasa nada

Ni las palabras despiertan la imaginación
Pienso que todo esto es una teoría hecha pedazos
El tiempo no pasa , no corre………
Y yo esperando que una mujer me visite

Creer que hay algo más después de esta vida…
No puedo pensar como un cristiano
A pesar que yo sea uno más del montón
No creo en sus habladurías , sus mitos
Que se los lleva la racionalidad .

En los entierros mi corazón llora
Por aquellos que ya no están.
Un dios salvador , que te salvará
De un lugar lleno de oscuridad
Y yo me río…..

Engañados
Igual que yo , creyendo que una mujer
Me visitará .

Todo es vida y muerte
Las plantas , los animales
Asta la tecnología se destruye .

yo que miro cada rayo de luz
por miedo a quedarme ciego
a cada mujer por miedo a que sea la ultima

yo que soy un pacifista nato ,
odio ver la tele llena de sangre .
a gobiernos que solo piensan en poder
y no en el pueblo .

dilluns, 19 de gener de 2009

Quiero escuchar mi voz
Colgada en el horizonte

Por un hilo cuelga mi cordura
y mis sonrisas .

Quiero oír mi voz en alto
Mientras las nubes desdibujan el cielo.

Quiero llorar como un niño en la cuna
Pero no puedo , tengo dolor dentro ,
Tan dentro que no puedo sacarlo y
Me angustio y sufro en silencio
Una noche estrellada y en mi mano
Sujeto una cerveza , fría que hace
Estremecer mi poca cordura .

La música mueve mi cabeza
Al son de los acordes de una guitarra
Mágica .

La valentía de otros hace que
Yo siga un pie por delante de mi alma .
Intentando ser quien no soy .
Amándome a mi mismo por no tener
Valor amar a otras.

Amigo de mis amores y enemigo de mis
Desamores.

dimecres, 7 de gener de 2009



Es poesía o es amor
són llàgrimes en l’òvid
els rècords dels que no i són ,
i els que i són.

vida perquè ets així ?
vida fas mal , amb el teu
amor , però ets bonica
amb aquet aroma que bec ,
que ensumo.....
Soroll dels ocells en un dia gèlid ,
tens por a sortir al carrer , nu ,
sen se rés que et pugui unir als demes .

camines lluny dels records ,
mires endavant per què saps que
només trobaràs dolor més enllà
de la teva esquena .

vida perquè vas crear dolor
en aquets dies en que un es desperta
nostàlgic?
vida ets tan bonica , gràcies a la
finestra o bec .
bec que brilles avui aquí a Lleida,
aquet sol , que no calenta però si
il•lumina els passos cap a la victòria .

la paraula de vegades em dona això
que tu dones vida .
la tranquil•litat i serenitat ,
la bogeria i el caos .

Quin caos el meu cap , ara nomes queda
la voluntat per fica’m a estudiar
Me alegras con tus palabras , que suenan en el eco de mi habitación
mis ojos se iluminan al ver tus labios , cuando sueltas tus palabras , al aire ,
tan bonitas , tan sinceras .
Los ojos dicen verdad , dicen felicidad , pero tienes un dolor tan dentro de ti
que no llego a verlo , pero sé que está allí .
Té encontré una mañana en una pagina y me enamore de tus versos , tanto de los que ya fueron escritos como los que tu corazón a escrito .
Bonita voz y bonitos versos.

divendres, 2 de gener de 2009

No sé de on vinc
No sé a on aniré

Un any nou que comença
Amb aquella nit de festa i
Que ara em costa tan recordar.

No se si va ser bonica ho
Amarga , no vull
Recordar .
No se si l’any que comença
Serà igual , ple
De records a mitges , mai
Complerts .

Estic trist i no vull fe rés ,
rés per solucionar-ho.
Les coses passen
Per davant dels meus ulls foscos .

Quan era petit un home de una
Fira em va llegir la mà
Les coses que em va dir em van
Sorprendre , però ara li preguntaria
- mas dit lo que volia sentir?
- ho es lo que realment has vist?

No ho se del cert però hagués
Preferit que em mires als ulls
I que a divines l’obscuritat que reflecteixo .