dijous, 30 d’octubre de 2008

Una melena es mou en mig de la nit , intento esquiva els obstacles que la pròpia gent em fica , per arribar amb aquella melena que es difumina en l’ambient .
L’observo atentament , cada pas em pot apropar a ella , però sempre em falta una mica més per arribar a ella.......
Un amor de una nit o l’eternitat.
Ballo per cridar la seva atenció però nomes crido , la nit que s’anima al ritme de la música . ja cansat de esperar , corro amb somnis i camino per la realitat.
Ja la tinc davant i les cames em tremolen, sento el seu aler al parlar-li a l’orella , la seva olor dolceta , em distorsiona i fa que voli per la sala de aquell bar , com si fos un àngel
amb una fletxa.
Perdut per les seves paraules li dic em pots repetir lo que mas dit bonica , ella dibuixa el millor somriure que e vist en aquet món de ombres!
L’agafo de la ma i la faig rodar com una baldufa , la seva felicitat s’impregna a mi , igual que el seu cos s’apega a mi.
No queden paraules!! Sol sentiment , sol passió.....
Els llavis es fonen , sento la tíbia calentor dels seus llavis que són més dolços que el sucre . la nostra passió fa que no ens reprimim i en mig de aquella sala .La calentó aflora com la primavera , la gent coneguda es sorprèn per la meva actitud poc temorosa de que tots beguin la meva passió descontrolada.
Desitjo marxar de aquell bar , desitjo que sigui meva....

Puc ser feliç o ja crec que soc feliç!

Autor : busca la identitat que el farà ser menys temorós , per poder demostrar tota la seva màgia , tot lo perfecte i tota la imperfecció , que es ell!

dimarts, 28 d’octubre de 2008




Otro atardecer
Sentado en el vaivén de una silla.

El sol de invierno ya no caldea
Mis sentidos. Se esconde rápido
Entre la niebla que surca nuestra
Ciudad .

La música oscurece mi alma
Y a la vez la ilumina
Con una melodía alegre .

Ayer me pregunte que tenia
De diferente a los demás ,
no logré recordar lo que
Tantas veces había oído
De mi alter ego.

Tuve la esperanza de
Preguntárselo a
mis estrellas
Dibujadas en el cielo
Pero no obtuve respuesta.

Envuelto en la locura
Decidí soñar……
Entre las sabanas
Que me arropaban
Como una mujer
Que ama!

Continuamente pensando
En un mundo lleno ,
De laberintos de palabras .

Que esperas de mi,
Mundo gris?


autor: perseguido por sus miedos , plasmados en una hoja donde lo escrito podría salvar este ego.





dilluns, 27 d’octubre de 2008

Siento libertad en está cárcel de ideas.
Un mundo donde la mentira es verdad!

Mil momentos que he guardado ,
Mil momentos que me han explicado
en lagrimas.

mi recuerdo
es rabia al recordar.

La vida me da un laberinto diferente
En el ocaso y al lado de la luna.

La noche me saluda con una sonrisa
Y yo le devuelvo el favor , con un beso
En sus cráteres

Todo es mentira?
Si o no?

Los besos que di , ya no se
Si son verdad o mentira .
El miedo vuelve a atacar
Mis pensamientos de amor!

Donde está mi reina?
Donde quedamos para
Venderte mis besos?


Autor: honesto , divertido , amargo , triste y contento de ser ese ego perdido .

dijous, 9 d’octubre de 2008

Es calor ho es poesia el que sento
El fum de aquella cigarreta màgica
Em fa sospirà , em fa mirar en l’aire.
I jo dibuixo com si estigues al carrer
mirant els Núvols.
El dit crea veritat.... en mig de una sorollosa música
Que fa que els sentits es distorsionin ,
no puc
Nota l’essència que em feia obrir els ulls.
Expulso una altra calada a l’aire d’octubre
i amb la mirada segueixo els passos
del fum que s’enlaira al no res i es torna
transparent. M’imagino que estic al carrer
nu en mig del camí al no rés ,notant la brisa
Com em rodeja , sentin el pel com se mou i
Imagino la ma freda de una nua
dona , que s’abraça a mi buscant lo que jo
busco.
Calor es lo que sento, calor es lo que
vull.....

marc

diumenge, 5 d’octubre de 2008

Ya no creía que existirá ese lugar donde la paz reinaba.
No hay tregua y eso preocupa.
Tan solo yo y mi soledad fumada.
El frío cada vez se cala más en mis huesos , no siento el frío en mi interior .
Hay algo que me hace más fuerte día tras día .
Vivid y vencerás.
Que no desaparezca ese calor!!

dijous, 2 d’octubre de 2008



la felicitat al costat del 3
la immensitat en mig del no rés.

Cada vegada més lluny de la realitat,
Somio fora de aquet barri
Ja només m’interessa lo que em
Farà creixa .

Ja he fugi’t de aquella persona
Que em confonia i em sento
Lliure , tranquil i se`n sé
Preocupacions.

La meva cara es malaltissa
I miro per una finestra
Tornant a ser qui un dia
Vaig deixar amagat amb algun
Lloc fos .

Perdona!! Per oblidar-te
Perdona per haver-me
Equivocat .
Ara tot em fa perdre el temps
I jo només demano
Avançà en el temps .
Tan de bo fos primavera ja!!

Sento masses coses i
Ja ni intento evitar-ho
Però tan difícil de explicar.

Una altra calada em farà oblidar
Aquet sarcasme , aquesta ràbia
Que cor per dins se’n se descans.

Jo!!