dilluns, 31 de maig de 2010

La vida es histèrica

tinc por de caure en la foscor de la meva ràbia.
Tinc ganes de plorar però intento que les llàgrimes no surtin per no sembla dèbil, tinc por de qui soc i del que puc arribar a fer per ser una mica més feliç, per descansar,etc.
Que busco? Segurament coses senzilles, intento deixar de pensar però no puc i em pregunto una i una altra vegada per què, perquè? Es fa el silenci una altra vegada, sembla que ja m'ha passat, sembla que la ràbia ja ha desaparegut però la noto latent...
Busco la independència, el no dependre de la societat, dels pares,de els diners, de la vida...Però després em pregunto que faré i com sobreviure?
Hi ha vegades que miro per la finestra i penso en les raons que em fan seguir davant de la finestra i per més que no i vulgui pensar veig la meva imatge saltant, però no et preocupis ni tu ego, ni ningú aconseguirà que perdi aquesta vida tan bonica però de vegades histèrica,complicada,odiosa,filla de puta i injusta.
Però que canviarà després d'això? Segurament rés, la vida seguirà sent igual de injusta, així que preparat, deixa de lamentar la teva mala sort i lluita per allò que et farà feliç.
Tot això es degut a factors externs o a menjades d'olla que no m'han portat a res més, que preocupar-me del no res.

dilluns, 17 de maig de 2010

condemnat!

A viure una vida finita
però no visualitzo el final
espero un àngel del cel
però sen se pressa,
l'amistat m'emplena més que un cony.
rés canvia!
el silenci els dilluns es etern!
pot se si que canvia.......
les nits son boniques però no per a una persona que viu el dia.
Amarga pot se l'espera del àngel,
però la vida es finita i se que hi haurà algú al altre costat de la porta.
absent!
absent!
un dia despertaré i o veure tot més clar
o
un dia despertaré i no desitjaré canviar.
pensaré que la vida es finita, que val més buscar la felicitat i no la superació.
pensant, pensant.........
dec més del que he us he donat
us recompensaré?
pot se si

tan tan llaman a la puerta otra vez