dimecres, 7 de gener del 2009
Es poesía o es amor
són llàgrimes en l’òvid
els rècords dels que no i són ,
i els que i són.
vida perquè ets així ?
vida fas mal , amb el teu
amor , però ets bonica
amb aquet aroma que bec ,
que ensumo.....
Soroll dels ocells en un dia gèlid ,
tens por a sortir al carrer , nu ,
sen se rés que et pugui unir als demes .
camines lluny dels records ,
mires endavant per què saps que
només trobaràs dolor més enllà
de la teva esquena .
vida perquè vas crear dolor
en aquets dies en que un es desperta
nostàlgic?
vida ets tan bonica , gràcies a la
finestra o bec .
bec que brilles avui aquí a Lleida,
aquet sol , que no calenta però si
il•lumina els passos cap a la victòria .
la paraula de vegades em dona això
que tu dones vida .
la tranquil•litat i serenitat ,
la bogeria i el caos .
Quin caos el meu cap , ara nomes queda
la voluntat per fica’m a estudiar
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada