divendres, 28 de novembre de 2008

El temps i perquè no té un altre nom?





Dones que m’il•luminaven el camí cap a un món on tot podia ser veritat .
Fugia d’aquet món d’ombres , agafat de una ma , que em feia camina seré .
Tot a canviat i la felicitat , també!
Unit a no sé el que , si a mi mateix o amb algú , estrany . la sensació
De que algú pot moure els fils del nostre destí pot arribar a torna’m boig .

Preocupacions que ara son simples però després seran tan complexes....
El temps el pagaré per a poder mirar el cel .
El temps no passa , el temps es el reflex de la nostra saviesa .
Tan jove o tan vell amic. La sensació de joventut me la dona un mirall ,
Però si em begués per dintre quan anys tindria?

Algú pot ser vell per dins i jove per fora?

Miro i miro !!
Calculo la felicitat amb percentatges .
Camino per un lloc estrany mirant cada peu que avancé .
Tinc temps de tot i fins i tot el temps m’estressa .

Ahir a la nit una cara m’anima a dir-li una bonica paraula
A un bonic cos i uns ulls que em deien veritat . El meu cos
Atret per aquella substància que encara no li han ficat nom .
El meu cap boig , va fugir , va decidir no perdre el temps.
Un error mes amic , quan sortia d’aquell bar de colors artificials
Les mirades em destruïen.

El temps dirà si jo tinc que tornar a veure aquella cara
Que em donarà la resposta.


Les dones estan lluny però són casi tota la inspiració que jo pugui tenir .

AUTOR: d’isme estrany

dimecres, 26 de novembre de 2008

Soldat del carrer
Lluites per uns ideals inexistents
Fas mal als demes amb la teva arrogància i prepotència.
Orgullós , claves cops a cares desconegudes .
La ràbia aflora però una vegada més no la puc expulsà.
Fumo per no poder recordar , tot allò que em distorsiona,
Les nits se fan curtes quan tu no estàs.
Les paraules que abans descrivien el meu món,
Ara només rodegen
El meu món .
Em sento estúpid , escrivint aquestes ridícules paraules ,
Que no serviran per arreglar res.
Els meus temors em fan ràbia.
Lo que jo puc arribar a pensar no té res ha veure amb la
Realitat .
Molta boca però poca acció , no?
Sentin-me indefens , des de dins , però per fora tot és xuleria.
La paraula és sentiment , però ara es desfan.
Una cara no significa rés , et penses que uns bonics ulls
Et salvaran del desgavell .
Això només passa als somnis amic...
Vigila per on camines , vigila a qui coneixes .
No confiés amb una dona que et diu: només necessites que et cuidin,
No estimis no sigui que et facin mal .

N’estic fart del meu propi ego , la por ma vençut .