dilluns, 31 de maig de 2010

La vida es histèrica

tinc por de caure en la foscor de la meva ràbia.
Tinc ganes de plorar però intento que les llàgrimes no surtin per no sembla dèbil, tinc por de qui soc i del que puc arribar a fer per ser una mica més feliç, per descansar,etc.
Que busco? Segurament coses senzilles, intento deixar de pensar però no puc i em pregunto una i una altra vegada per què, perquè? Es fa el silenci una altra vegada, sembla que ja m'ha passat, sembla que la ràbia ja ha desaparegut però la noto latent...
Busco la independència, el no dependre de la societat, dels pares,de els diners, de la vida...Però després em pregunto que faré i com sobreviure?
Hi ha vegades que miro per la finestra i penso en les raons que em fan seguir davant de la finestra i per més que no i vulgui pensar veig la meva imatge saltant, però no et preocupis ni tu ego, ni ningú aconseguirà que perdi aquesta vida tan bonica però de vegades histèrica,complicada,odiosa,filla de puta i injusta.
Però que canviarà després d'això? Segurament rés, la vida seguirà sent igual de injusta, així que preparat, deixa de lamentar la teva mala sort i lluita per allò que et farà feliç.
Tot això es degut a factors externs o a menjades d'olla que no m'han portat a res més, que preocupar-me del no res.