la felicitat al costat del 3
la immensitat en mig del no rés.

Cada vegada més lluny de la realitat,
Somio fora de aquet barri
Ja només m’interessa lo que em
Farà creixa .

Ja he fugi’t de aquella persona
Que em confonia i em sento
Lliure , tranquil i se`n sé
Preocupacions.

La meva cara es malaltissa
I miro per una finestra
Tornant a ser qui un dia
Vaig deixar amagat amb algun
Lloc fos .

Perdona!! Per oblidar-te
Perdona per haver-me
Equivocat .
Ara tot em fa perdre el temps
I jo només demano
Avançà en el temps .
Tan de bo fos primavera ja!!

Sento masses coses i
Ja ni intento evitar-ho
Però tan difícil de explicar.

Una altra calada em farà oblidar
Aquet sarcasme , aquesta ràbia
Que cor per dins se’n se descans.

Jo!!