Es calor ho es poesia el que sento
El fum de aquella cigarreta màgica
Em fa sospirà , em fa mirar en l’aire.
I jo dibuixo com si estigues al carrer
mirant els Núvols.
El dit crea veritat.... en mig de una sorollosa música
Que fa que els sentits es distorsionin ,
no puc
Nota l’essència que em feia obrir els ulls.
Expulso una altra calada a l’aire d’octubre
i amb la mirada segueixo els passos
del fum que s’enlaira al no res i es torna
transparent. M’imagino que estic al carrer
nu en mig del camí al no rés ,notant la brisa
Com em rodeja , sentin el pel com se mou i
Imagino la ma freda de una nua
dona , que s’abraça a mi buscant lo que jo
busco.
Calor es lo que sento, calor es lo que
vull.....

marc