dimecres, 26 de novembre de 2008

Soldat del carrer
Lluites per uns ideals inexistents
Fas mal als demes amb la teva arrogància i prepotència.
Orgullós , claves cops a cares desconegudes .
La ràbia aflora però una vegada més no la puc expulsà.
Fumo per no poder recordar , tot allò que em distorsiona,
Les nits se fan curtes quan tu no estàs.
Les paraules que abans descrivien el meu món,
Ara només rodegen
El meu món .
Em sento estúpid , escrivint aquestes ridícules paraules ,
Que no serviran per arreglar res.
Els meus temors em fan ràbia.
Lo que jo puc arribar a pensar no té res ha veure amb la
Realitat .
Molta boca però poca acció , no?
Sentin-me indefens , des de dins , però per fora tot és xuleria.
La paraula és sentiment , però ara es desfan.
Una cara no significa rés , et penses que uns bonics ulls
Et salvaran del desgavell .
Això només passa als somnis amic...
Vigila per on camines , vigila a qui coneixes .
No confiés amb una dona que et diu: només necessites que et cuidin,
No estimis no sigui que et facin mal .

N’estic fart del meu propi ego , la por ma vençut .

1 comentari:

Lluku Lleida ha dit...

hi ha dies que llegeixo i com si per molt que hi hagues, realment ni hi hagues res, cap cosa important que em pugues fer pensar, reflexionar o obrir els ulls. potser és que ara m'ho miro mes detingudament, serà perque m'ho he llegit mes d'un parell de vegades, per agafar plenament els conceptes i per mi, crec que és dels millors escrits que t'he llegit, suposo que cadascú te el seu preferit i el seu moment predilecte per llegir un o altre.

salut company

aquell que escriu quan està animat, fa una setmana que no escric ni una sola linia..