Soldat del carrer
Lluites per uns ideals inexistents
Fas mal als demes amb la teva arrogància i prepotència.
Orgullós , claves cops a cares desconegudes .
La ràbia aflora però una vegada més no la puc expulsà.
Fumo per no poder recordar , tot allò que em distorsiona,
Les nits se fan curtes quan tu no estàs.
Les paraules que abans descrivien el meu món,
Ara només rodegen
El meu món .
Em sento estúpid , escrivint aquestes ridícules paraules ,
Que no serviran per arreglar res.
Els meus temors em fan ràbia.
Lo que jo puc arribar a pensar no té res ha veure amb la
Realitat .
Molta boca però poca acció , no?
Sentin-me indefens , des de dins , però per fora tot és xuleria.
La paraula és sentiment , però ara es desfan.
Una cara no significa rés , et penses que uns bonics ulls
Et salvaran del desgavell .
Això només passa als somnis amic...
Vigila per on camines , vigila a qui coneixes .
No confiés amb una dona que et diu: només necessites que et cuidin,
No estimis no sigui que et facin mal .

N’estic fart del meu propi ego , la por ma vençut .