Món de injustícies.

I jo em rallo per què avui tinc un examen
I aquell noi de mitja estatura , de color
Marro que a de caminar dos hores per
Anar a classe , jo almenys no i aniria.

Pobre noi , pobre noia .
I no nosaltres tanquem els ulls quan fiquen imatges al telenotícies ,
Ens diem a nosaltres mateixos que no i podem fer rés .
Mentirà , utilitzem aquesta expressió per no sentir-nos culpables
Però per una banda nosaltres no podem fer rés .

Votem a governs
Estúpids , els quals nos governen duran quatre anys , enganyant
Al poble ignorant , per a que els voti , utilitzant mentires , o fets
De la història que han significat mol per aquell partit
Les victòries les recorden però de les derrotes no en volen sentir a parlar ,
Les derrotes només les utilitzen per fer atacs a l’oposició , quan ja fa
Anys que ja va passar . juguen ser presidents poderosos , pactant
A països capitalistes , jugant al “ tocado y hundido “ al seus despatxos

Aquet país anomenat Espanya es un exemple mol clar de que aquet món ,
Es un desgavell i a la vegada un pla malèfic de algun forrat que no te escrúpols .

Ara a Amèrica ja tenen un president negre , hòstia! Quin miracle no?
Pots contar , ja pot ser negre com blanc que no fa res per al interessos del poble
Sinó pels seus propis....
I el món el pinte com un messies , per l’únic que vol es més i més poder .


Injustícia i tirania es lo que governen els nostres països
Si seguim així serem titelles , se’n se drets ni opinions .

Farolas de la oscuridad

Andas solo y medio ebrio,
Tus sentidos no saben donde están
Al igual que tu , que andas sin rumbo .

Te agarras a una farola para no
Perder la poca dignidad que te queda,
Te balanceas de lado a lado , pero tu mente
Es enfermiza y te ríes como un loco , a los
Pies de la farola, la miras de abajo arriba
Como mirabas los vasos de tubo , como
Mirabas un cuerpo al lado de tu cama .

Recuerdas todo lo escrito y besas la farola ,
Pero no sientes nada , solo frío y no calor .

Ahora ya no chillas, ahora tan solo
Lloras.
Intentas levantarte con la ayuda de la
Farola , pero no puedes , vas demasiado
Comatoso .

Un brazo , que parece
Que venga del cielo , te cojeé y
Te susurra al oído , ahora te cuidare,
Te llevare a casa y te arropare .

Nunca supe quien fue , tal vez
Un mujer , tal vez un amigo….
Tal vez mi padre!!

PD : tenía una bonita explicación , pero ya no quiero recordar……….

Un corazón en vilo
Una luz tenue ilumina la esperanza
Pero no la realidad , enmudecido de palabras
Intentas recordar todo aquello que hace un segundo té invadía
Delante del espejo .
Corazón de temprana edad , huyes de los demás ecepto de tu espejo
Recuerdas el ayer como si fuera, ese segundo que sé acaba de difuminar .
El frío te duele y tu cuerpo se resiente , buscas calor en unos brazos de mujer .
Quieres , deseas , pero no encuentras…..
Ya lejos de las lagrimas . cuando ya crees que ese pensar no se va acabar ,
Finalmente lo consigues y crees que eres libre , pero una parte de ti
Te dice que nada volverá a ser lo que un día fue , y te agarras
A la esperanza y te dices a ti mismo: que todo fue un bonito sueño……


PD : no era lo que realmente me había pasado por la cabeza , la rabia de tener algo dentro y no poder sacarlo , no hay nada peor que eso , nada!
Podía haber sido mejor .

El temps i perquè no té un altre nom?

Dones que m’il•luminaven el camí cap a un món on tot podia ser veritat .
Fugia d’aquet món d’ombres , agafat de una ma , que em feia camina seré .
Tot a canviat i la felicitat , també!
Unit a no sé el que , si a mi mateix o amb algú , estrany . la sensació
De que algú pot moure els fils del nostre destí pot arribar a torna’m boig .

Preocupacions que ara son simples però després seran tan complexes....
El temps el pagaré per a poder mirar el cel .
El temps no passa , el temps es el reflex de la nostra saviesa .
Tan jove o tan vell amic. La sensació de joventut me la dona un mirall ,
Però si em begués per dintre quan anys tindria?

Algú pot ser vell per dins i jove per fora?

Miro i miro !!
Calculo la felicitat amb percentatges .
Camino per un lloc estrany mirant cada peu que avancé .
Tinc temps de tot i fins i tot el temps m’estressa .

Ahir a la nit una cara m’anima a dir-li una bonica paraula
A un bonic cos i uns ulls que em deien veritat . El meu cos
Atret per aquella substància que encara no li han ficat nom .
El meu cap boig , va fugir , va decidir no perdre el temps.
Un error mes amic , quan sortia d’aquell bar de colors artificials
Les mirades em destruïen.

El temps dirà si jo tinc que tornar a veure aquella cara
Que em donarà la resposta.


Les dones estan lluny però són casi tota la inspiració que jo pugui tenir .

AUTOR: d’isme estrany

Soldat del carrer
Lluites per uns ideals inexistents
Fas mal als demes amb la teva arrogància i prepotència.
Orgullós , claves cops a cares desconegudes .
La ràbia aflora però una vegada més no la puc expulsà.
Fumo per no poder recordar , tot allò que em distorsiona,
Les nits se fan curtes quan tu no estàs.
Les paraules que abans descrivien el meu món,
Ara només rodegen
El meu món .
Em sento estúpid , escrivint aquestes ridícules paraules ,
Que no serviran per arreglar res.
Els meus temors em fan ràbia.
Lo que jo puc arribar a pensar no té res ha veure amb la
Realitat .
Molta boca però poca acció , no?
Sentin-me indefens , des de dins , però per fora tot és xuleria.
La paraula és sentiment , però ara es desfan.
Una cara no significa rés , et penses que uns bonics ulls
Et salvaran del desgavell .
Això només passa als somnis amic...
Vigila per on camines , vigila a qui coneixes .
No confiés amb una dona que et diu: només necessites que et cuidin,
No estimis no sigui que et facin mal .

N’estic fart del meu propi ego , la por ma vençut .

Una melena es mou en mig de la nit , intento esquiva els obstacles que la pròpia gent em fica , per arribar amb aquella melena que es difumina en l’ambient .
L’observo atentament , cada pas em pot apropar a ella , però sempre em falta una mica més per arribar a ella.......
Un amor de una nit o l’eternitat.
Ballo per cridar la seva atenció però nomes crido , la nit que s’anima al ritme de la música . ja cansat de esperar , corro amb somnis i camino per la realitat.
Ja la tinc davant i les cames em tremolen, sento el seu aler al parlar-li a l’orella , la seva olor dolceta , em distorsiona i fa que voli per la sala de aquell bar , com si fos un àngel
amb una fletxa.
Perdut per les seves paraules li dic em pots repetir lo que mas dit bonica , ella dibuixa el millor somriure que e vist en aquet món de ombres!
L’agafo de la ma i la faig rodar com una baldufa , la seva felicitat s’impregna a mi , igual que el seu cos s’apega a mi.
No queden paraules!! Sol sentiment , sol passió.....
Els llavis es fonen , sento la tíbia calentor dels seus llavis que són més dolços que el sucre . la nostra passió fa que no ens reprimim i en mig de aquella sala .La calentó aflora com la primavera , la gent coneguda es sorprèn per la meva actitud poc temorosa de que tots beguin la meva passió descontrolada.
Desitjo marxar de aquell bar , desitjo que sigui meva....

Puc ser feliç o ja crec que soc feliç!

Autor : busca la identitat que el farà ser menys temorós , per poder demostrar tota la seva màgia , tot lo perfecte i tota la imperfecció , que es ell!

Otro atardecer
Sentado en el vaivén de una silla.

El sol de invierno ya no caldea
Mis sentidos. Se esconde rápido
Entre la niebla que surca nuestra
Ciudad .

La música oscurece mi alma
Y a la vez la ilumina
Con una melodía alegre .

Ayer me pregunte que tenia
De diferente a los demás ,
no logré recordar lo que
Tantas veces había oído
De mi alter ego.

Tuve la esperanza de
Preguntárselo a
mis estrellas
Dibujadas en el cielo
Pero no obtuve respuesta.

Envuelto en la locura
Decidí soñar……
Entre las sabanas
Que me arropaban
Como una mujer
Que ama!

Continuamente pensando
En un mundo lleno ,
De laberintos de palabras .

Que esperas de mi,
Mundo gris?


autor: perseguido por sus miedos , plasmados en una hoja donde lo escrito podría salvar este ego.