dijous, 21 d’agost del 2008


Està núvol
Però el sol sortirà .
Os ho asseguro!!
Ets un núvol
d’aquells
Que descarreguen aigua
I pedra destruint tot
Al seu pas.
Ets negre com el carbó
Et miro i em fas por.
Corro fugi’n de tu
i dels teus llamps.
Els trons em fan saltar
del terra y continuo corren
esquivant els obstacles que em
poses temps.


No corro sol ,aquesta es la meva gran virtut .
Tots correm en els nostres dies foscos .
Si t’allunyes es perquè vull que siguis més feliç,
Perquè jo també o vull ser .

marc.

1 comentari:

Lo Cuc Roig ha dit...

finalment escrius amb la llengua de l'imperi, la segona vegada que ho fas en tots els posts,

realment no m'importa, era per dir algo

simplement si les coses estan ben dites i s'entenen no importa la llengua amb la que s'anomenin

segueix endavant, el nuvol és passatger, al igual que l'alcohol en sang jeje

salut company!