La vida es histèrica

tinc por de caure en la foscor de la meva ràbia.
Tinc ganes de plorar però intento que les llàgrimes no surtin per no sembla dèbil, tinc por de qui soc i del que puc arribar a fer per ser una mica més feliç, per descansar,etc.
Que busco? Segurament coses senzilles, intento deixar de pensar però no puc i em pregunto una i una altra vegada per què, perquè? Es fa el silenci una altra vegada, sembla que ja m'ha passat, sembla que la ràbia ja ha desaparegut però la noto latent...
Busco la independència, el no dependre de la societat, dels pares,de els diners, de la vida...Però després em pregunto que faré i com sobreviure?
Hi ha vegades que miro per la finestra i penso en les raons que em fan seguir davant de la finestra i per més que no i vulgui pensar veig la meva imatge saltant, però no et preocupis ni tu ego, ni ningú aconseguirà que perdi aquesta vida tan bonica però de vegades histèrica,complicada,odiosa,filla de puta i injusta.
Però que canviarà després d'això? Segurament rés, la vida seguirà sent igual de injusta, així que preparat, deixa de lamentar la teva mala sort i lluita per allò que et farà feliç.
Tot això es degut a factors externs o a menjades d'olla que no m'han portat a res més, que preocupar-me del no res.

condemnat!

A viure una vida finita
però no visualitzo el final
espero un àngel del cel
però sen se pressa,
l'amistat m'emplena més que un cony.
rés canvia!
el silenci els dilluns es etern!
pot se si que canvia.......
les nits son boniques però no per a una persona que viu el dia.
Amarga pot se l'espera del àngel,
però la vida es finita i se que hi haurà algú al altre costat de la porta.
absent!
absent!
un dia despertaré i o veure tot més clar
o
un dia despertaré i no desitjaré canviar.
pensaré que la vida es finita, que val més buscar la felicitat i no la superació.
pensant, pensant.........
dec més del que he us he donat
us recompensaré?
pot se si

tan tan llaman a la puerta otra vez

Vols dir que cal observar aquet mon?
Van començar sen se res i ara el món és vol cobrar el deute , que un dia van pactar amb el banc ( d’ili banc , d’ili déu , d’ili diable) .
Ara mateix estic intentant criticar alguna cosa que jo no podré canviar ni evitar.
Soc diferent o es que avui dia 1 de setembre m’ha agafat aquesta dèria o estic cagat per què no sé ni qui collons soc . Estic absent escoltant música però el buit no a desaparegut , intento abandonar-me a la música , als amics però ara això ja no em funciona , pot se un amor? Ho dubto , ja no i crec...... Tot el que em rodeja es insignificant perquè no sé el que em rodeja .
Ja veuré que em depara el no rés , són només paraules que s’esvaeixen , demà serà un dia diferent i tot el pensant haurà desaparegut com aquet món que cada dia te un color diferent al anterior .

Soc massa complicat per a que entengueu rés , tampoc ho demano , l’únic que demano es calma en aquet dies de silenci .

una teoria

Les coses no són fàcils amic ja no podem mirar enrere perquè nomes veurem por i somriures , recordarem el 50% de les coses positives i oblidarem el dolor com aquelles nits en que no es importà recordar .
No tenim rés i ens agafem a lo primer que ens donen , només podem elegir si es tracta de nosaltres , de tu , jo , ell..........
Un dia plujós i jo amagat en una caixa d’una biblioteca la qual no nombraré , mal de cap i moments difuminats que recordo i tants que no recordo .
El humà els quals em rodegen són tan estranys , són tan passionals , tan mentiders , amaguen idees en el seu cap estret i ple de gomina . Parlant amb ells et confondran i et faran pensar lo que ell no pensa i tu tindràs una idea d’aquella persona bona o dolenta .
Un dia per l’altre aquella persona actuarà d’una manera diferent i tu si aconsegueixes recordar pensaràs que fa un temps ell , ella , jo et va explicar la seva idea ( idea implica per mi , conversació , amor , formes de ser , secrets , intercanvi d’idees i mentires )
Ara em costa confiar amb les paraules que escolto , poso amb dubte casi tot . Hi han
Persones que entenc que em puguin mentir , si ho fan ho entendré perquè ara ja parlo de la confiança . hi ha persones en les quals no i dubtaràs però sempre arriba el dia que dubtes , com ara jo que tinc la impressió que som diumenge però som dissabte .
Les persones tendim a mentir i més si es tracta de els passions de l’amor , de l’odi ( els diners no es nombro perquè no en tinc ) , de l’egoisme .
Podem ser molt freds si volem , també podem fer mol mal. Amagarem l’idea que tenim en el nostre cervell i que es reprodueix en el subconscient i en els somnis .
L’idea podrà sortir? Si no surt et consumirà , si segueixes evitant-la el somni t’ajudarà a recordar i tu i pensaràs , però si ets fred , si ets un egoista d’idees la tornaràs a guardar i tornaràs a mentir .
L’exemple més clar que bec es l’amor ( no es de mi , penseu que jo estic boig i bec exemples fins i tot amb aquesta biblioteca ) Quan una relació es fon , quan emancipà hi ha algú diu prou , el que te la sang freda per dir que ja no hi ha color , que ja no hi ha somriures ni llàgrimes , tot es pacta amb paraules , no diràs el que realment penses perquè t’estan deixant i el teu orgull et farà fort però el orgull es va fonen quan veus que l’altra persona plora i tu et preguntes perquè ? però no o dius amb veu alta perquè saps que ja no pots tirar enrere . Acabeu de parlar i torneu cada un a casa seva , entre aquelles quatre parets ( aquí es on tot es repeteix) .....
Un subjecte s’espavilarà , seu muntarà tant bé , se sentirà l’home o la dona més lliure del món i no desitjarà tenir mai mes parella .
Ara arriba aquell dia en que os veieu de festa , pel carrer amb una botiga , podria plantejar molts llocs però no ho faré .Parleu amb aquella confiança que encara no ha desaparegut , somriuràs al sentir lo feliç que és , lo bé que està i lo bé que seu passa sola o amb les seves amigues , ho amb el capullo que se la folla .
Tu et sentiràs feliç però per una part pensaràs que vaig fer malament i et juraràs que no tornaràs a repetir els mateixos errors . Tot es perfecte per tu , no i penses , vas vivint el dia a dia , no somies perquè ja no i es ella o ell .
Et sentiràs bé però fins que un dia , et ve un amic o amiga i et diu lo malament que està.
( ell o ella torno a repetir )
Tenies aquella idea que et feia feliç saber que està be i només et preocupes per tu i per ningú més i ara te sents enganyat , confós i frustrat , ell o ella busca ajuda als amics però sap que no el tornarà a recuperar , ell va oblidar l’idea del subconscient , el somni va desapareixia i et vas sentir realment infinit de saber que no tornaries a pati i ara busques una persona que et faci riure , plora , lliure i que no t’enganyi des de el primer dia .

Ja som divendres un altre cop .
La setmana passa i no ten adones.
El dia a dia es com la vida curta i
Complicada .
L’experiència es un graó ,
Ens creiem que sabem més
Que alguns , però no sabem
Rés .
Qui som? Som objectes
Que pensem , però que pensem?
Res pot ser , o pensem tant
Que no tenim temps de resoldré el temps .

Qui serem? Subjectes empanats ,seguin
El ritme de la societat , de la normalitat ,
Dona , fills , casa , i una feina per pagar
Lo que no podem pagar…..
No se si soc l’indicat per seguir aquet
Ritme , no se jo… si no serè
Un egoista i fugiré , d’aquesta dinàmica , d’aquet
Ritme , tan tranquil , tan sociable .
Immers en alguna idea podré fugir o perdré
El que mes m’importa , per culpa de aquella idea?
Perquè no seguir el camí de molts que s’han
Atrevit a mirar cap a un altre camí , a un altre lloc .
Deixar-ho tot per conèixer-te a tu mateix .
Molts no es coneixen , molts creuen que fan
Bé les coses i quan se’n donen conte ja es
Massa tard .
Mols son qui realment no son i fingeixen
Un paper com si la vida es tractes
D’una obra de teatre .
Rabio al descobrir aquets subjectes .

Soc fred i delicat , atemorit de l’ahir
I del demà , no penso amb rés més que
La avui .
Fred i calculador , no puc deixar el futur
Apartat , però soc massa atemorit per deixa’m
Anar .
Si pogués deixa’m anar , seria mes feliç?
Podria realitzar , demanar , fer , coses
Que ara només estan en el interior de els meus somnis .


foto: Lluc

No pasa nada

Ni las palabras despiertan la imaginación
Pienso que todo esto es una teoría hecha pedazos
El tiempo no pasa , no corre………
Y yo esperando que una mujer me visite

Creer que hay algo más después de esta vida…
No puedo pensar como un cristiano
A pesar que yo sea uno más del montón
No creo en sus habladurías , sus mitos
Que se los lleva la racionalidad .

En los entierros mi corazón llora
Por aquellos que ya no están.
Un dios salvador , que te salvará
De un lugar lleno de oscuridad
Y yo me río…..

Engañados
Igual que yo , creyendo que una mujer
Me visitará .

Todo es vida y muerte
Las plantas , los animales
Asta la tecnología se destruye .

yo que miro cada rayo de luz
por miedo a quedarme ciego
a cada mujer por miedo a que sea la ultima

yo que soy un pacifista nato ,
odio ver la tele llena de sangre .
a gobiernos que solo piensan en poder
y no en el pueblo .

Quiero escuchar mi voz
Colgada en el horizonte

Por un hilo cuelga mi cordura
y mis sonrisas .

Quiero oír mi voz en alto
Mientras las nubes desdibujan el cielo.

Quiero llorar como un niño en la cuna
Pero no puedo , tengo dolor dentro ,
Tan dentro que no puedo sacarlo y
Me angustio y sufro en silencio
Una noche estrellada y en mi mano
Sujeto una cerveza , fría que hace
Estremecer mi poca cordura .

La música mueve mi cabeza
Al son de los acordes de una guitarra
Mágica .

La valentía de otros hace que
Yo siga un pie por delante de mi alma .
Intentando ser quien no soy .
Amándome a mi mismo por no tener
Valor amar a otras.

Amigo de mis amores y enemigo de mis
Desamores.

Es poesía o es amor
són llàgrimes en l’òvid
els rècords dels que no i són ,
i els que i són.

vida perquè ets així ?
vida fas mal , amb el teu
amor , però ets bonica
amb aquet aroma que bec ,
que ensumo.....
Soroll dels ocells en un dia gèlid ,
tens por a sortir al carrer , nu ,
sen se rés que et pugui unir als demes .

camines lluny dels records ,
mires endavant per què saps que
només trobaràs dolor més enllà
de la teva esquena .

vida perquè vas crear dolor
en aquets dies en que un es desperta
nostàlgic?
vida ets tan bonica , gràcies a la
finestra o bec .
bec que brilles avui aquí a Lleida,
aquet sol , que no calenta però si
il•lumina els passos cap a la victòria .

la paraula de vegades em dona això
que tu dones vida .
la tranquil•litat i serenitat ,
la bogeria i el caos .

Quin caos el meu cap , ara nomes queda
la voluntat per fica’m a estudiar

Me alegras con tus palabras , que suenan en el eco de mi habitación
mis ojos se iluminan al ver tus labios , cuando sueltas tus palabras , al aire ,
tan bonitas , tan sinceras .
Los ojos dicen verdad , dicen felicidad , pero tienes un dolor tan dentro de ti
que no llego a verlo , pero sé que está allí .
Té encontré una mañana en una pagina y me enamore de tus versos , tanto de los que ya fueron escritos como los que tu corazón a escrito .
Bonita voz y bonitos versos.

No sé de on vinc
No sé a on aniré

Un any nou que comença
Amb aquella nit de festa i
Que ara em costa tan recordar.

No se si va ser bonica ho
Amarga , no vull
Recordar .
No se si l’any que comença
Serà igual , ple
De records a mitges , mai
Complerts .

Estic trist i no vull fe rés ,
rés per solucionar-ho.
Les coses passen
Per davant dels meus ulls foscos .

Quan era petit un home de una
Fira em va llegir la mà
Les coses que em va dir em van
Sorprendre , però ara li preguntaria
- mas dit lo que volia sentir?
- ho es lo que realment has vist?

No ho se del cert però hagués
Preferit que em mires als ulls
I que a divines l’obscuritat que reflecteixo .

Món de injustícies.

I jo em rallo per què avui tinc un examen
I aquell noi de mitja estatura , de color
Marro que a de caminar dos hores per
Anar a classe , jo almenys no i aniria.

Pobre noi , pobre noia .
I no nosaltres tanquem els ulls quan fiquen imatges al telenotícies ,
Ens diem a nosaltres mateixos que no i podem fer rés .
Mentirà , utilitzem aquesta expressió per no sentir-nos culpables
Però per una banda nosaltres no podem fer rés .

Votem a governs
Estúpids , els quals nos governen duran quatre anys , enganyant
Al poble ignorant , per a que els voti , utilitzant mentires , o fets
De la història que han significat mol per aquell partit
Les victòries les recorden però de les derrotes no en volen sentir a parlar ,
Les derrotes només les utilitzen per fer atacs a l’oposició , quan ja fa
Anys que ja va passar . juguen ser presidents poderosos , pactant
A països capitalistes , jugant al “ tocado y hundido “ al seus despatxos

Aquet país anomenat Espanya es un exemple mol clar de que aquet món ,
Es un desgavell i a la vegada un pla malèfic de algun forrat que no te escrúpols .

Ara a Amèrica ja tenen un president negre , hòstia! Quin miracle no?
Pots contar , ja pot ser negre com blanc que no fa res per al interessos del poble
Sinó pels seus propis....
I el món el pinte com un messies , per l’únic que vol es més i més poder .


Injustícia i tirania es lo que governen els nostres països
Si seguim així serem titelles , se’n se drets ni opinions .

Farolas de la oscuridad

Andas solo y medio ebrio,
Tus sentidos no saben donde están
Al igual que tu , que andas sin rumbo .

Te agarras a una farola para no
Perder la poca dignidad que te queda,
Te balanceas de lado a lado , pero tu mente
Es enfermiza y te ríes como un loco , a los
Pies de la farola, la miras de abajo arriba
Como mirabas los vasos de tubo , como
Mirabas un cuerpo al lado de tu cama .

Recuerdas todo lo escrito y besas la farola ,
Pero no sientes nada , solo frío y no calor .

Ahora ya no chillas, ahora tan solo
Lloras.
Intentas levantarte con la ayuda de la
Farola , pero no puedes , vas demasiado
Comatoso .

Un brazo , que parece
Que venga del cielo , te cojeé y
Te susurra al oído , ahora te cuidare,
Te llevare a casa y te arropare .

Nunca supe quien fue , tal vez
Un mujer , tal vez un amigo….
Tal vez mi padre!!

PD : tenía una bonita explicación , pero ya no quiero recordar……….

Un corazón en vilo
Una luz tenue ilumina la esperanza
Pero no la realidad , enmudecido de palabras
Intentas recordar todo aquello que hace un segundo té invadía
Delante del espejo .
Corazón de temprana edad , huyes de los demás ecepto de tu espejo
Recuerdas el ayer como si fuera, ese segundo que sé acaba de difuminar .
El frío te duele y tu cuerpo se resiente , buscas calor en unos brazos de mujer .
Quieres , deseas , pero no encuentras…..
Ya lejos de las lagrimas . cuando ya crees que ese pensar no se va acabar ,
Finalmente lo consigues y crees que eres libre , pero una parte de ti
Te dice que nada volverá a ser lo que un día fue , y te agarras
A la esperanza y te dices a ti mismo: que todo fue un bonito sueño……


PD : no era lo que realmente me había pasado por la cabeza , la rabia de tener algo dentro y no poder sacarlo , no hay nada peor que eso , nada!
Podía haber sido mejor .

El temps i perquè no té un altre nom?

Dones que m’il•luminaven el camí cap a un món on tot podia ser veritat .
Fugia d’aquet món d’ombres , agafat de una ma , que em feia camina seré .
Tot a canviat i la felicitat , també!
Unit a no sé el que , si a mi mateix o amb algú , estrany . la sensació
De que algú pot moure els fils del nostre destí pot arribar a torna’m boig .

Preocupacions que ara son simples però després seran tan complexes....
El temps el pagaré per a poder mirar el cel .
El temps no passa , el temps es el reflex de la nostra saviesa .
Tan jove o tan vell amic. La sensació de joventut me la dona un mirall ,
Però si em begués per dintre quan anys tindria?

Algú pot ser vell per dins i jove per fora?

Miro i miro !!
Calculo la felicitat amb percentatges .
Camino per un lloc estrany mirant cada peu que avancé .
Tinc temps de tot i fins i tot el temps m’estressa .

Ahir a la nit una cara m’anima a dir-li una bonica paraula
A un bonic cos i uns ulls que em deien veritat . El meu cos
Atret per aquella substància que encara no li han ficat nom .
El meu cap boig , va fugir , va decidir no perdre el temps.
Un error mes amic , quan sortia d’aquell bar de colors artificials
Les mirades em destruïen.

El temps dirà si jo tinc que tornar a veure aquella cara
Que em donarà la resposta.


Les dones estan lluny però són casi tota la inspiració que jo pugui tenir .

AUTOR: d’isme estrany

Soldat del carrer
Lluites per uns ideals inexistents
Fas mal als demes amb la teva arrogància i prepotència.
Orgullós , claves cops a cares desconegudes .
La ràbia aflora però una vegada més no la puc expulsà.
Fumo per no poder recordar , tot allò que em distorsiona,
Les nits se fan curtes quan tu no estàs.
Les paraules que abans descrivien el meu món,
Ara només rodegen
El meu món .
Em sento estúpid , escrivint aquestes ridícules paraules ,
Que no serviran per arreglar res.
Els meus temors em fan ràbia.
Lo que jo puc arribar a pensar no té res ha veure amb la
Realitat .
Molta boca però poca acció , no?
Sentin-me indefens , des de dins , però per fora tot és xuleria.
La paraula és sentiment , però ara es desfan.
Una cara no significa rés , et penses que uns bonics ulls
Et salvaran del desgavell .
Això només passa als somnis amic...
Vigila per on camines , vigila a qui coneixes .
No confiés amb una dona que et diu: només necessites que et cuidin,
No estimis no sigui que et facin mal .

N’estic fart del meu propi ego , la por ma vençut .

Una melena es mou en mig de la nit , intento esquiva els obstacles que la pròpia gent em fica , per arribar amb aquella melena que es difumina en l’ambient .
L’observo atentament , cada pas em pot apropar a ella , però sempre em falta una mica més per arribar a ella.......
Un amor de una nit o l’eternitat.
Ballo per cridar la seva atenció però nomes crido , la nit que s’anima al ritme de la música . ja cansat de esperar , corro amb somnis i camino per la realitat.
Ja la tinc davant i les cames em tremolen, sento el seu aler al parlar-li a l’orella , la seva olor dolceta , em distorsiona i fa que voli per la sala de aquell bar , com si fos un àngel
amb una fletxa.
Perdut per les seves paraules li dic em pots repetir lo que mas dit bonica , ella dibuixa el millor somriure que e vist en aquet món de ombres!
L’agafo de la ma i la faig rodar com una baldufa , la seva felicitat s’impregna a mi , igual que el seu cos s’apega a mi.
No queden paraules!! Sol sentiment , sol passió.....
Els llavis es fonen , sento la tíbia calentor dels seus llavis que són més dolços que el sucre . la nostra passió fa que no ens reprimim i en mig de aquella sala .La calentó aflora com la primavera , la gent coneguda es sorprèn per la meva actitud poc temorosa de que tots beguin la meva passió descontrolada.
Desitjo marxar de aquell bar , desitjo que sigui meva....

Puc ser feliç o ja crec que soc feliç!

Autor : busca la identitat que el farà ser menys temorós , per poder demostrar tota la seva màgia , tot lo perfecte i tota la imperfecció , que es ell!

Otro atardecer
Sentado en el vaivén de una silla.

El sol de invierno ya no caldea
Mis sentidos. Se esconde rápido
Entre la niebla que surca nuestra
Ciudad .

La música oscurece mi alma
Y a la vez la ilumina
Con una melodía alegre .

Ayer me pregunte que tenia
De diferente a los demás ,
no logré recordar lo que
Tantas veces había oído
De mi alter ego.

Tuve la esperanza de
Preguntárselo a
mis estrellas
Dibujadas en el cielo
Pero no obtuve respuesta.

Envuelto en la locura
Decidí soñar……
Entre las sabanas
Que me arropaban
Como una mujer
Que ama!

Continuamente pensando
En un mundo lleno ,
De laberintos de palabras .

Que esperas de mi,
Mundo gris?


autor: perseguido por sus miedos , plasmados en una hoja donde lo escrito podría salvar este ego.

Siento libertad en está cárcel de ideas.
Un mundo donde la mentira es verdad!

Mil momentos que he guardado ,
Mil momentos que me han explicado
en lagrimas.

mi recuerdo
es rabia al recordar.

La vida me da un laberinto diferente
En el ocaso y al lado de la luna.

La noche me saluda con una sonrisa
Y yo le devuelvo el favor , con un beso
En sus cráteres

Todo es mentira?
Si o no?

Los besos que di , ya no se
Si son verdad o mentira .
El miedo vuelve a atacar
Mis pensamientos de amor!

Donde está mi reina?
Donde quedamos para
Venderte mis besos?


Autor: honesto , divertido , amargo , triste y contento de ser ese ego perdido .

Es calor ho es poesia el que sento
El fum de aquella cigarreta màgica
Em fa sospirà , em fa mirar en l’aire.
I jo dibuixo com si estigues al carrer
mirant els Núvols.
El dit crea veritat.... en mig de una sorollosa música
Que fa que els sentits es distorsionin ,
no puc
Nota l’essència que em feia obrir els ulls.
Expulso una altra calada a l’aire d’octubre
i amb la mirada segueixo els passos
del fum que s’enlaira al no res i es torna
transparent. M’imagino que estic al carrer
nu en mig del camí al no rés ,notant la brisa
Com em rodeja , sentin el pel com se mou i
Imagino la ma freda de una nua
dona , que s’abraça a mi buscant lo que jo
busco.
Calor es lo que sento, calor es lo que
vull.....

marc

Ya no creía que existirá ese lugar donde la paz reinaba.
No hay tregua y eso preocupa.
Tan solo yo y mi soledad fumada.
El frío cada vez se cala más en mis huesos , no siento el frío en mi interior .
Hay algo que me hace más fuerte día tras día .
Vivid y vencerás.
Que no desaparezca ese calor!!